Cròniques Toquiotes XI

23:41:00

De Kochi a Tòquio


El 12è dia va ser l'últim dia del Japó més "rural", i vam enfilar, ja definitivament, el camí cap a la gran capital, Tòquio.
El dia estava pensat en dues parts. La primera, visitar el castell de Kochi i els seus jardins. La segona, fer via cap a Tòquio.

Tal com veníem fent durant tot el viatge, ens vam llevar d'hora per poder aprofitar al màxim allò que el matí ens pogués oferir.
El primer que ens va agradar a tots va ser un tramvia de la ciutat capital (capital de la prefectura i ciutat més important de la illa, la més petita de les 4 principals, Shikoku).
Aquest tramvia ens havia d'acostar fins les proximitats del Castell, que estava relativament lluny del nostra Hotel, tot i que al final en vam agafar un de no tant "lluït".

"Anpanman" lliurea d'un  tranvia de Kochi
Els tramvies estan operats per la companyia Tosaden Kōtsū, i compte amb tres línies cobrint un total de 25,3 Km, essent així la segona xarxa tramviaire més llarga del país per darrera de la d'Hiroshima.

Un cop al castell vam aprofitar el fabulós i assolellat dia que feia per fer unes fotos dels jardins i el Castell, abans de pujar-hi.




Entrada lateral al camí del Castell


Proliferació de nenúfars als fossats del Castell 


Vilatans passant l'estona





Feia tanta calor, que un gelat de meló ho feia més suportable

Finalment, vam pujar al Castell, després de passar una calor terrible. Però l'estació plujosa al Japó és implacable, i, tot i fer un dia seré i assolellat com un dimoni, tot just quan estàvem visitant el lloc es va desencadenar el diluvi universal!

Vista del Castell a l'entrada principal


Es va despertarr la fúria...


Les escales eren autèntiques cataractes

Un cop recuperats de l'impacte (va durar menys de 15', tal i com van vaticinar el Miquel Àngel i la Iolanda, però els experts meteoròlegs -l'Oriol i jo- vam dir que anava per llarg i marxessin per no fer tard... Ens vam mullar.) , vam tornar cap a l'estació de tren, ja per fer l'últim i definitiu viatge dins d'aquesta aventura nipona.

No podíem marxar sense enviar abans
les postals de rigor... A tres dies del nostre retorn!

Definitivament ja només ens separaven 7h de camí les quals alguns van aprofitar per fer coses més o menys productives.
Primer amb un tren de la Yamanote line, i després el definitiu Shinkansen que ens portaria fins al centre de la megalòpoli. 


Tren de la Yamanote line


Tokaido - Sanyo Shinkansen 

Després del llarg viatge, el premi, Tòquio.




Vista de la ciutat des de Daiba


Rainbow Bridge


Hotel el qual ens vam allotjar (al més pur estil Las Vegas)

L'hotel el teniem situat a l'illa artificial de Daiba, i oferia unes vistes espectaculars de la badia i el port. Una experiència que cal viure per entendre.

Mapa de ruta:



Acabarà...

You Might Also Like

0 comentaris

Translate

Google+