Cròniques Toquiotes IX

18:55:00

Miyajima

Ja al 9è dia en terres nipones ens acostàvem perillosament al final del nostre viatge. Aquest dia també va ser mono-temàtic, aprofitant-lo al màxim per visitar un paratge bellíssim, al costat de la gran ciutat d'Hiroshima. Va ser el dia de les fotos, ja que en vam fer un munt, però és que no podíem deixar-nos cap detall! Estem parlant de la terra de l'Okonomiyaki i del Torii flotant, un dels principals atractius turístic del Japó, l'illa de Miyajima.

Ja de bon matí ens vam dirigir cap al tramvia. La ruta d'anada estava prevista de fer-la amb aquest tipus de transport, i la tornada amb tren, i entre la illa principal i la de Miyajima, únicament amb ferri.

Tram "Combino" de la firma alemanya Siemens

Ferri entre l'illa principal i Miyajima

La primera sorpresa només arribar a la illa, no va ser la imponent presencia del Torii flotant, sinó que només desembarcar, ens van vindre a visitar uns peculiars habitants de l'illa.







L'illa estava plena de cérvols (allí considerats animals sagrats), tan acostumats a la presència d'éssers humans que l'únic que esperaven era que ens despistéssim per robar-nos quelcom per emportar-se a la boca.
Un cop ens vam fer les fotos i divertir, ens vam dirigir al Torii flotant, el qual a aquella hora estava en marea baixa i et permetia acostar-s'hi caminant.











Passejant per allà vas veient els diferents angles del Torii flotant i les diferents fases de la mar.
Una altra visita obligada, és el Santuari flotant Itsukushima. És tota una experiència el passejar pels seus passadissos damunt del mar, la qual va pujant mica en mica, i observar com els monjos i artesans fan escriptures, misses, etc. Imperdible!



Quan puja la marea queda "flotant" sobre el mar












Un cop visitat el santuari, ens vam dividir. El Miquel Àngel i l'Oriol van anar a visitar un altre temple, i la Iolanda i jo vam optar per l'aquari de la illa. Immediatament després ja es va fer la hora de dinar. 
Aquell dia era obligatori menjar el ja esmentat okonomiyaki, que et preparen davant teu, i que és una delícia local. Recomano la variant que porta ostres.



Just a l'entrada d'un dels molts
restaurants del "poble vell"
(foto de M.A. Urballa)

Okonomiyakis

Preparació dels Okonomiyakis
els quals pots menjar
a la barra.

Preparació dels Okonomiyakis

Okonomiyakis
(foto Urballa)

Carrer principal del "poble vell"

Jo intentant fer cara de japonès al carrer
principal del "poble vell"
(foto Urballa)

Havent dinat teniem tota la tarda per davant, ja que fins cap a les 8 del vespre no hi havia marea alta, la qual esperàvem per fer la volguda foto del Torii al mig del mar.
El primer que vam fer va ser enfilar muntanya amunt per pujar al Mont Misen (punt més alt de l'illa -530m-) des d'on es divisa tota l'illa i Hiroshima així com el mar interior.
Per accedir cal pujar amb telefèric i després caminar pel complex de temples que hi ha al mont, fins arribar al cim (on hi ha un mirador).




Vista (emboirada) de la badia d'Hiroshima

Camí del cim, tot són petits altars i santuaris

Mirador al fons. Els cérvols estan per tot arreu.

El camí és un espectacle

Cal dir que des del poble vell fins al peu del telefèric hi ha un autobús (gratuït), que ofereix el servei entre els dos punts (separats per una caminadeta de 15 minutets).
De pujada el vam usar, de baixada vam optar per seguir la ruta a peu recomanada.










I ja un cop a la part baixa, ens vam dirigir cap als entorns del Torii per fer la famosa foto nocturna amb marea alta.





El santuari flotant ja amb marea alta

També vam tindre temps de fer el ruc...
(per cert la cinta del cap està al revés...)





També es pot fer la visita des d'un vaixell

Al fons el port d'Hiroshima

Un món de possibilitats fotogràfiques



Un cop fetes les fotos i viscuda l'experiència, vam tornar cap a la capital de la prefectura a sopar i a dormir, per tal de prosseguir, el dia següent, l'aventura.

Mapa de la ruta:

Seguirà...
Però ja queda poc!!!



You Might Also Like

0 comentaris

Translate

Google+