La vida en un xip...

20:49:00


Avui dia, gairebé tothom té una targeta de crèdit o dèbit. És una manera còmoda de fer les nostres compres, i pràctic ja que no cal dur grans quantitats de diners en efectiu en cas de fer compres d'elevat pressupost.
Ara bé, com que vivim en un país civilitzat i altament evolucionat, l'ús d'aquestes és plenament racional i correcte tan per part del comprador, com per part del venedor, oi?
Pel què fa al comprador, no m'hi penso pas posar, però el venedor... Ai! Això ja és una altra història.
Segurament, recordareu fa uns quants anys enrere, quan les targetes de crèdit eren un tros de plàstic amb una banda magnètica, que al passar-la per un lector, enviava les ordres de cobrament a la oficina bancària. Calla... Si segueixen funcionant així. Calla... Ho fan només a alguns llocs...
En fi, que ens desviem del tema. El cas és que ara com ara, totes incorporen el sistema de xip, on al introduir-la al lector de targeta, introduïm el mateix codi que marquem al caixer, i... Patapam! Menys euros a la compta de crèdit, o el compte corrent, depèn de cadascú.
Tot correcte, no? Doncs no, no està tot correcte.
Resulta que a la majoria d'establiments, abans d'introduir el número, ens demanen el DNI! El DNI! Com si el caixer automàtic el demanés!
Oi que compreneu el que dic.
La meva primera experiència amb la targeta VISA amb xip, va ser a Suïssa, i més concretament a un supermercat de Luzerna. I la situació fou que, al haver fet una compra, em vaig disposar a pagar al caixer amb la VISA i el DNI en mà. Quina sorpresa al dir-me el caixer, que havia de posar la targeta al lector que hi havia al final de la caixa de cobrament i introduir el mateix codi que posava als caixers automàtics. Vaig quedar-me amb cara de  tonto i posteriorment, al reaccionar, em vaig dir: pràctic, segur, ràpid i eficaç. Sense DNI, ni firma, ni desgast de paperets.
Molt bé, això era cap al 2009 i aquí encara no s'havia implantat del tot aquest sistema.
Però a dia d'avui, gairebé 5 anys després, aquest mètode està gairebé implantat a tot l'Estat; tard, com sempre.
I quin és el problema doncs? Fàcil, segueixen demanant el DNI. Perquè? Deduïu-ho vosaltres mateixos, jo renuncio. Ja estic tip de dir als i les dependent/es que no cal, però responen que a ells els obliguen. Qui? Ni idea, però van summament errats. I a llocs com el Mediamarkt, només accepten el DNI, ni el Passaport, ni el carnet de conduir, ambdós documents oficials de l'Estat, i completament vàlids, però innecessaris per a la transacció.
Aquí ho deixo, que respongui el qui en sàpiga més.
A l'Estat espanyol, sempre es va tard i malament. 

You Might Also Like

0 comentaris

Translate

Google+